-de verds i grocs-



Avui és de verds i grocs, però sobretot del plaer d'estar-hi envoltada.

A través d'un cel cobert de núvols baixa una llum blanca i difosa, que permet veure-ho tot amb extraordinaria claredat.
El que tinc a la vora, amb tot detall i el que escapa al que puc enfocar, es dibuixa amb contorns suaus com una pintura. 
Els colors es mostren amb la seva naturalitat, i em sorpren perquè semblen molt saturats.

Fruit de l'atzar però, no podia escollir millor dia, i així és com l'he vist.
Estany de Banyoles.















 Ànec mandarí i corb marí.






  Llacuna d'en Margarit.






















 A la teulada de Santa Maria de Porqueres hi poden coincidir un gaig i un ànec collverd.

 Per a mi és un lloc on sempre, en marxar, ja hi tornaria.
 Banyoles, 19 d'abril 2014.



a

-de blaus, verds i ocres, i altres coses-




De blaus, verds i ocres, de silenci i veus d'ànecs. 
L'Estany de Banyoles i el seu entorn és un paratge magnífic. Segurament la gent de ciutat tenim molta necessitat de sortir i omplir-nos els ulls d'aquests colors. Aquest cop era hivern, però a la primavera i a l'estiu desapareixen els ocres, que es canvien pels verds vibrants, pels grocs dels camps de girasols i pels vermells de les roselles que esquitxen els prats.















 Vista del Canigó nevat al fons.







Pesquera d'en Marimon, 1887.










M'agrada fotografiar des de la finestra del cotxe en marxa, Estany del Vilar. 




  


Els voltants de l'Estany, direcció Santa Maria de Porqueres.








    

   Si us endinseu pels camps de conreu, en un passeig d'uns minuts podeu arribar a la Llacuna d'en Margarit.






  






a
Subscriure's a: Missatges (Atom)