És 29 de gener i càmera en mà enfilo el carreró que sempre m'hi porta. Un curt recorregut però suficient perquè vagi aflorant la sensació especial, barreja de respecte i adoració, i és que, com a la majoría de visitants, aquesta plaça no deixa indiferent.
Avui hi vull tornar, serà un petit homenatge en memòria del que hi va passar, i mentre m'hi apropo ja em va encisant la música d'una guitarra. Tinc la sort de trobar-la quasi buida i que em rebi amb un somriure algú, que entre melodiosos acords i cançons en senegalès em farà la visita encara més especial.
Tal com es recorda a la placa commemorativa, aquest lloc té una història singular.
-El 30 de gener de 1938 durant la Guerra Civil Espanyola, la Plaça de Sant Felip Neri, entre d'altres llocs de la ciutat, fou escenari d'un intens bombardeig per part de l'Aviació Legionària Italiana, aliada del bàndol feixista. Segons s'explica, va patir el primer assaig de bombardeig per saturació sobre una ciutat europea. Es tractava d'atacar una zona i tornar-ho a fer poca estona després i d'aquesta manera augmentar el nombre de víctimes, també entre els qui han anat a prestar socors, en definitiva, sembrar el pànic i minvar la moral. El primer atac fou a les nou del matí, i el segon passades les onze. El soterrani del convent on s'havien refugiat nens i adolescents d'altres llocs que eren allà en situació d' acollida a causa de la guerra no va resistir l'atac. Hi van morir 42 persones, i la major part van ser aquests nens.-
I com els grans contrastos de la vida, allà hi conviuen les restes de la tragèdia i els jocs dels nens que van a l'escola del costat, el silenci trencat pel doll de l'aigua de la font i les cançons dels músics que la freqüenten, la gent local, els turistes afortunats, i els que com jo, n'estem enamorats.
Avui, 30 de gener de 2014, han passat 76 anys d'aquell dia. Si en voleu saber més detalls, podeu mirar aquest reportatge: "La Canalla(da)"
