- i el silenci de les pedres també et parlarà del que hi va passar-


És 29 de gener i càmera en mà enfilo el carreró que sempre m'hi porta. Un curt recorregut però suficient perquè vagi aflorant la sensació especial, barreja de respecte i adoració, i és que, com a la majoría de visitants, aquesta plaça no deixa indiferent.
Avui hi vull tornar, serà un petit homenatge en memòria del que hi va passar, i mentre m'hi apropo ja em va encisant la música d'una guitarra. Tinc la sort de trobar-la quasi buida i que em rebi amb un somriure algú, que entre melodiosos acords i cançons en senegalès em farà la visita encara més especial.





Tal com es recorda a la placa commemorativa, aquest lloc té una història singular.

-El 30 de gener de 1938 durant la Guerra Civil Espanyola, la Plaça de Sant Felip Neri, entre d'altres llocs de la ciutat, fou escenari d'un intens bombardeig per part de l'Aviació Legionària Italiana, aliada del bàndol feixista. Segons s'explica, va patir el primer assaig de bombardeig per saturació sobre una ciutat europea. Es tractava d'atacar una zona i tornar-ho a fer poca estona després i d'aquesta manera augmentar el nombre de víctimes, també entre els qui han anat a prestar socors, en definitiva, sembrar el pànic i minvar la moral. El primer atac fou a les nou del matí, i el segon passades les onze. El soterrani del convent on s'havien refugiat  nens i adolescents d'altres llocs que eren allà en situació d' acollida a causa de la guerra no va resistir l'atac. Hi van morir 42 persones, i la major part van ser aquests nens.-












I com els grans contrastos de la vida, allà hi conviuen les restes de la tragèdia i els jocs dels nens que van a l'escola del costat, el silenci trencat pel doll de l'aigua de la font i les cançons dels músics que la freqüenten, la gent local, els turistes afortunats, i els que com jo, n'estem enamorats. 







Avui, 30 de gener de 2014, han passat 76 anys d'aquell dia. Si en voleu saber més detalls, podeu mirar aquest reportatge:  "La Canalla(da)"




-joguines Monforte-

"Tanquem"
"Gràcies a tots el que heu fet possible que Joguines Monforte hagi pogut aixecar la persiana cada
matí durant aquests 173 anys. Us volem agrair també el suport que ens heu donat aquests darrers dies i la companyia durant tot aquests temps. Per nosaltres ha estat un plaer poder treballar al servei de tal magnífica clientela repartint il-lusió cada dia. Marxem contents i plens de bons records que romandran intactes a la nostra memòria.
Una vegada més, gràcies."
Amb aquest rètol als aparadors s'ha acomiadat aquesta botiga, que avui ha tancat portes per sempre més. Una de les que encara seguia formant part i ànima de la Barcelona que conserva l'encant. Feia dies que als prestatges de dins i de fora hi quedaven molt poques mercaderies, tot i així el dia anterior al seu tancament vaig estar fent aquestes fotografíes i encara eren molts els clients que hi entraven o s'hi aturaven, i això sempre vol dir alguna cosa.
Bons reis!