-un viatge-



Hi conviuen més d'un color de pell,
més d'una fe,
més d'uns costums,
més d'una gastronomia,
més d'una llengua,
més d'una nacionalitat.

El Raval és un viatge.






























-el món neix en cada besada-


   



Moments de llibertat. Més de 4.000 moments de llibertat representats en forma d'imatges fetes i enviades per ciutadans, que han pogut així participar en un projecte de fotomosaic, ideat per Joan Fontcuberta (fotògraf i artista visual)mitjançant la tècnica de la fotoceràmica. 

Un encàrrec fet pel Tricentenari BCN per commemorar l'onze de setembre de l'any 1714 quan, després de tretze mesos de setge, la ciutat de Barcelona va caure en poder de les tropes francocastellanes de Felip V, en l'últim capítol de la Guerra de Successió. Malgrat la derrota, aquest dia ha esdevingut un símbol de la voluntat catalana.




Amb el propòsit de no fer-ne una representació dramàtica, l'artista ha volgut simbolitzar una idea d'optimisme i de viure en llibertat.
Explica Fontcuberta que, recordant la cita del poeta Wendell Holmes que diu:
"El soroll d'un petó és menys eixordador que el d'un canó, però en canvi el seu ressò dura més temps", 
totes les imatges s'han estructurat donant-li forma. Una obra feta entre tots per rememorar una voluntat, i projectar la idea d'un futur més ple d'esperança, de passió i d'afecte.




Un espai d'art públic, per gaudir a la Plaça d'Isidre Nonell districte de Ciutat Vella a Barcelona.






-de verds i grocs-



Avui és de verds i grocs, però sobretot del plaer d'estar-hi envoltada.

A través d'un cel cobert de núvols baixa una llum blanca i difosa, que permet veure-ho tot amb extraordinaria claredat.
El que tinc a la vora, amb tot detall i el que escapa al que puc enfocar, es dibuixa amb contorns suaus com una pintura. 
Els colors es mostren amb la seva naturalitat, i em sorpren perquè semblen molt saturats.

Fruit de l'atzar però, no podia escollir millor dia, i així és com l'he vist.


Estany de Banyoles.















 Ànec mandarí i corb marí.






  Llacuna d'en Margarit.






















 A la teulada de Santa Maria de Porqueres hi poden coincidir un gaig i un ànec collverd.

 Per a mi és un lloc on sempre, en marxar, ja hi tornaria.
 Banyoles, 19 d'abril 2014.



-de blaus, verds i ocres, i altres coses-




De blaus, verds i ocres, de silenci i veus d'ànecs. 
L'Estany de Banyoles i el seu entorn és un paratge magnífic. Segurament la gent de ciutat tenim molta necessitat de sortir i omplir-nos els ulls d'aquests colors. Aquest cop era hivern, però a la primavera i a l'estiu desapareixen els ocres, que es canvien pels verds vibrants, pels grocs dels camps de girasols i pels vermells de les roselles que esquitxen els prats.















 Vista del Canigó nevat al fons.







Pesquera d'en Marimon, 1887.










M'agrada fotografiar des de la finestra del cotxe en marxa, Estany del Vilar. 




  


Els voltants de l'Estany, direcció Santa Maria de Porqueres.








    

   Si us endinseu pels camps de conreu, en un passeig d'uns minuts podeu arribar a la Llacuna d'en Margarit.






  






-Barcelona de llum i ombres-

De llum, ombres i situacions.

Ciutat Vella és un districte que m'agrada, pels seus carrerons, per com hi juga la llum i

per les situacions que donen joc.