-més enllà de mirar-

Ho faig sovint, només em cal un petit gest i el trobo allà fidel.

Silenciós i confident, tan majestuós que qualsevol cosa empetiteix, consola.

Em segueix emocionant i sorprenent, sempre canviant, sempre com si fos la primera vegada. 

De fet no ho sabria dir, jo l'he triat a ell o ell a mi?

                     

-la calma de Garraf-

La seva platja és un lloc petit, 

són les casetes de fusta i l'hotel  modestes construccions sense modernitats afegides,

potser és això el que fa que quan hi baixes t'ameris d'una atmosfera nostàlgica que personalment tant m'agrada.

Les fotografíes són de dies diferents, no em canso de tornar-hi, segurament la propera vegada descubriré un nou punt de vista.

(Aniré afegint imatges en aquesta entrada)

 

-instants i certeses-

   Deu ser la certesa una necessitat humana,
   perquè no hi ha res invariable, 
   encara que només sigui pel pas dels instants...

-fugaç història-

M'agrada observar, inclús els petits detalls poden acabar convertint-se en relats amb finals més o menys afortunats.

>